Harry Frederick Harlow

Harry Frederick Harlow
Nom original	(en) Harry Harlow
Biografia
Naixement	(en) Harry Frederick Israel ; 31 octubre 1905 ; Fairfield (Iowa)
Mort	6 desembre 1981 (76 anys); Tucson (Arizona)
Sepultura	Cementiri Forest Hill 43° 03′ 46″ N, 89° 26′ 06″ O / 43.062906°N,89.434989°O
President de l'Associació Americana de Psicologia
	1958 – 1958
Dades personals
Ciutadania	Estats Units d'Amèrica
Formació	Universitat de Stanford - Philosophiæ doctor (–1930); Reed College
Director de tesi	Lewis Terman
Activitat
Camp de treball	Psicologia del desenvolupament
Ocupació	psicòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Wisconsin-Madison
Membre de	Associació Estatunidenca de Psicologia ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Obra
Estudiant doctoral	Abraham Maslow i Kenneth Milfred Michels (en)
Família
Cònjuge	Margaret Kuenne Harlow (1948–1971)
Premis	Premis (1972) Premi G. Stanley Hall; (1967) Medalla Nacional de Ciència; (1960) Premi APA per contribucions científiques distingides a la psicologia; (1956) Medalla Howard Crosby Warren; Honorary Fellow of the British Psychological Society (en) ;

Harry Frederick Harlow (Fairfield, Iowa, 31 d'octubre del 1905 - Tucson, Arizona, 6 de desembre de 1981) va ser un psicòleg estatunidenc molt conegut pels experiments en micos rhesus sobre la separació maternal i l'aïllament social, el que demostra la importància de la prestació de cures i companyia en el desenvolupament social i cognitiu. Va dur a terme la major part de la seva recerca a la Universitat de Wisconsin-Madison, on l'humanista psicòleg Abraham Maslow va treballar durant un temps amb ell.

Els experiments de Harlow van ser controvertits, pel fet de recloure cries de macacos lactants en cambres d'aïllament durant més de 24 mesos, de les quals en van sortir severament pertorbats. Alguns investigadors citen aquests experiments com un factor en el sorgiment del moviment d'alliberament animal en els Estats Units. Aquests estudis, però, van servir per demostrar que Freud i Erikson estaven equivocats quan afirmaven que els infants estableixen un vincle afectiu especial amb la mare per ser aquesta qui els alleta; en realitat es tracta d'una resposta innata associada a estímuls auditius, olfactius i tèrmics que aporta la mare.